La campanya "Respect Valencia", una iniciativa estratègica d'ACICOM en favor d'un turisme sostenible, responsable i crític, desplega una narrativa audiovisual que utilitza la ironia mordaç com a principal mecanisme de conscienciació ciutadana. El vídeo no es limita a ser una simple peça informativa, sinó que es configura com una paròdia mordaç dels espots publicitaris institucionals que tradicionalment han venut una imatge idíl·lica i edulcorada de la nostra terra. Mitjançant una cançó de ritme vibrant i estètica festiva, el video aconsegueix captar l'atenció de l'espectador per a, immediatament després, confrontar-lo amb una realitat incòmoda que sovint queda oculta sota el marxandatge turístic.

La intenció irònica de la peça es recolza en un contrast constant entre el "folklore" inofensiu i el drama social. D’una banda, utilitza tòpics aparentment banals —com la sacrosanta norma de no sopar mai paella o el ritual de l’esmorzaret i l’orxata— per a establir una connexió amb l’audiència. No obstant això, esta capa de superficialitat és desmuntada ràpidament per una lletra i una successió d’imatges que denuncien les conseqüències més nefastes del monocultiu turístic: l’expulsió dels veïns dels seus barris, la proliferació incontrolada d'apartaments turístics, la precarietat laboral que castiga la joventut i la degradació del teixit comercial tradicional. El vídeo llança un crit d'alerta sobre un País Valencià que es troba al límit de la seua capacitat de càrrega, utilitzant titulars de premsa reals que actuen com a evidència del conflicte.

En definitiva, l'objectiu d'esta proposta de comunicació crítica és transformar la mirada del visitant: de ser un simple consumidor passiu a convertir-se en un actor conscient de la seua petjada en el territori. Es convida a qui arriba a respectar no només el paisatge o la gastronomia, sinó la vida quotidiana d’una comunitat que es nega a ser convertida en un mer decorat per a xarxes socials. La campanya subratlla que el respecte real implica entendre que les ciutats i els pobles són espais per a viure-hi, no productes per a consumir fins a esgotar-los. Amb esta aposta per l'humor intel·ligent i la denúncia política, ACICOM aconsegueix situar el debat sobre el dret a la vivenda i la sobirania ciutadana en el centre de la reflexió sobre el futur del nostre model econòmic i social

Esta col·lecció de cartells per a la campanya "Overtourism: A Horror Movie", impulsada en el marc de Respect Valencia i vinculada a la guia de turisme responsable d'ACICOM, és un exercici brillant d'educomunicació i alfabetització crítica. Utilitzant els codis visuals del cinema —des del drama introspectiu fins al terror psicològic o la sàtira social—, la campanya aconsegueix transformar un fenomen abstracte com la massificació turística en una experiència emocional i ètica directa.

A continuació, una descripció de l'essència i l'impacte d'esta campanya:

Conceptes clau de la campanya

• La deshumanització de l'entorn: Cartells com "The Occupant" utilitzen el llenguatge del cinema de gènere per a denunciar la gentrificació. L'ombra d'una maleta sobre una porta tancada evoca una presència invasiva que buida els barris d'ànima i veïnat, convertint la vivenda en una simple mercaderia.

• La responsabilitat del consumidor (Visitor's Pledge): A través de "The Locals" i "I Was Here", es planteja el consum com un acte polític. Es reforça la idea que "els teus diners són un vot", apel·lant a la teua experiència com a consultor en consum responsable. Es busca un compromís actiu abans, durant i després del viatge.

• L'impacte invisible de l'estètica "Low-Cost": "Everything, Everywhere, For Almost Nothing" funciona com una sàtira mordaç de la cultura del selfie i el turisme de masses. Contrasta la felicitat impostada de la imatge promocional amb la realitat crua de la precarietat laboral, la saturació de les platges i la gestió de residus.

• El respecte a la identitat i el territori: "The Line" i "Silenci" marquen els límits ètics. El concepte de "colonització simbòlica" a través de la llengua i la cultura és especialment potent, recordant que el territori no és un escenari, sinó un espai viu amb regles pròpies.

• Sostenibilitat i ritme: "The Long Way Round" aposta pel slow travel, reivindicant el transport públic i el caminar com a mètodes per a connectar realment amb el paisatge, fugint de la immediatesa que desdibuixa l'entorn.